Excepcional victòria d' en Joaquín Joyas a la milla de Santa Eulàlia. Rosa Mª Rubio, 3ª

Aquest dijous 1 de maig s' ha disputat a l' Hospitalet la 17ª milla de Santa Eulàlia sobre una recta amb lleugeríssima pendent a la que s' havien de donar 3 voltes i mitja, amb un total de 6 girs de 180 graus que provoquen molts canvis de ritme.

3 atletes del club hi han participat: Rosa Mª Rubio, Joaquín Joyas i Jordi Martí, tots 3 veterans (en Jordi oficialment encara no ho és perquè fa els 35 anys a l' agost, però en el reglament d' aquesta cursa tots els nascuts al 1973, independentment de la data, eren veterans).

En principi s' havia de disputar una sèrie única amb dones i homes junts, però la gran quantitat d' atletes inscrits han fet que es duessin a terme dues sèries: a la primera han sortit els homes que pensaven fer menys de 5'25" i a la segona les dones i els homes de més de 5'25".

En Joaquín i en Jordi han sortit a la primera de les sèries i el nivell era força alt, molt més que el de les milles de Lliçà i del Guinardó que havien disputat el darrer cap de setmana. De fet, molts dels millors milleros catalans estaven a la línia de sortida. Entre ells, els dos únics als que en Joaquín encara no havia pogut vèncer mai: Juan Manuel Galán (U.A. Terrassa) i Juan Manuel Alcalá (F.C. Barcelona).

La prova es presentava a priori molt atractiva i en Joaquín ha dut a terme, segons ell mateix ha dit posteriorment, una de les millors curses de la seva vida (i això que fa 25 anys que practica aquest esport). La millor dels darrers anys, segur, i això que ens té molt ben acostumats.

Les primeres dues voltes i mitja de les tres que s' havien de recórrer han estat d' eliminació. Amb un ritme mig-alt no hi ha hagut grans estrabades, tot i que després de cada revolt el ritme sempre s' accelerava una mica. Així, al toc de campana aguantaven al grup capdavanter una desena d' atletes, cosa gens habitual en aquesta categoria. Entre els 10 continuaven tan en Joaquín com en Jordi, tots dos amb molt bones sensacions.

A la penúltima recta el grup ja s' ha estirat, marxant 5 atletes al capdavant (un d' ells era en Joaquín) i quedant-se ja una mica la resta, entre ells en Jordi.

La darrera recta ha estat senzillament espectacular: en Joaquín ha sortit 5è del darrer revolt i, a falta d' uns 150 metres, s' ha obert i semblava que optaria a les places de podi. Però poc a poc ha anat avançant corredors un darrera l' altre fins a col.locar-se primer, posició que ja no ha perdut en els darrers metres, entrant pletòric en 4'47", 1" per davant del terrassenc Juan Manuel Galán i d' Alejandro Torres (Afisa Silenc) i 2" per davant de José Manuel Ojeda (Unió Colomenca) i Juan Manuel Alcalá (Barça). 5 corredors en 2 segons de marge!!!

Així doncs, ja no hi ha cap atleta veterà a Catalunya especialista en milles que no hagi estat derrotat mai per en Joaquín. Un altre mèrit afegit per ell: en aquesta milla no hi havia categories de veterans, sinó que n' hi havia una de sola per atletes nascuts del 1973 cap enrere. Això vol dir que en Joaquín, que al novembre farà 50 anys, ha vençut en una prova amb corredors fins a 15 anys més joves que ell. Tot un exemple.

En Jordi Martí (probablement el corredor més jove de la cursa) ha entrat a 6" d' en Joaquín amb un temps de 4'53", però la gran igualtat que hi ha hagut a fet que només pogués quedar 8è, lluitant però amb tot un Joan Viudes per la 7ª posició que finalment ha estat per aquest darrer amb 4'52" i superant, entre d' altres, el corredor de l' Afisa Silenc Xavi Sánchez. Feia molts anys que en Jordi no es trobava tan ràpid com ara ni disfrutava tant sobre aquesta distància.

A la segona sèrie ha corregut una Rosa Mª Rubio que cada vegada es va trobant millor. Avui l' hem vist amb una confiança i una força amb la que feia temps que no la vèiem, tot i punxar una mica a la darrera volta.

Als primers compassos de cursa s' ha col.locat tercera entre les dones, amb la primera i la segona no massa lluny. A la segona volta la corredora que s' acabaria proclamant guanyadora de manera molt clara, la vilafranquina Mª Carmen Pérez, ha posat ja molta distància. En canvi, la Rosa passava a falta d' una volta a escassos 30 metres de la segona, la corredora del Canovelles Anita Sampson. Semblava que la Rosa lluitaria per la segona posició final però no ha estat així, ja que a la darrera volta no ha pogut mantenir el ritme i la corredora del Canovelles ha obert més forat, acabant en 6'27" per 6'40" de la Rosa, que ha vist que al final la 4ª se li acostava una mica, però sense fer perillar mai el 3er calaix del podi, ja que ha acabat a 9".

Poc a poc es va recuperant dels problemes físics de principis de temporada i va guanyant en confiança.

La cursa absoluta masculina ha estat d' un nivell excepcional, gràcies als sucosos premis en metàl.lic, i un ex-atleta dels Lluïsos, en Mustafá Benslimane (AAC) ens ha deixat perplexos per la gran cursa que ha fet. El marroquí Mohamed Bembarkha, acreditat en 3'41" en 1500, ha tirat amb força des del tret de sortida i això ha provocat que, a falta de 2 voltes, només quedessin al grup capdavanter cinc magribins i un català que, per cert, ha acabat pagant la gosadia i ha perdut al final unes quantes posicions.

La darrera recta ha estat igual que la dels veterans, però amb un ritme més elevat. Així, els 5 corredors magribins han lluitat de valent en l' sprint final, imposant-se Bembarkha amb 4'12" i entrant en Mustafá Benslimane en un magnífic 3er lloc amb 4'14". Espectacular aquest crono, perquè vol dir que ha passat els 1500 a 3'55" ó 3'56". Si tenim en compte que els 6 revolts de la cursa frenaven molt i que la seva millor marca en 1500 és 3'51"10, de fa ni més ni menys que 9 anys, és evident que en Mustafá val ara mateix una marca en 1500 molt inferior a la que té. Estarem a l' expectativa de la seva temporada.